Notícies recents

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes, sempre que el contribuent pugui demostrar que l'immoble no va augmentar de valor en l'operació. Es tracta d'una qüestió que podria afectar milers de contribuents, i que ha quedat així establerta per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Cantàbria de l'abril passat. La sentència correspon al cas d'un contribuent que va sol·licitar la devolució com a ingressos indeguts de l'IIVTNU que havia pagat per la transmissió d'un immoble el 2021. L'Ajuntament de Santander va denegar aquesta sol·licitud, al·legant que la liquidació de l'impost ja era ferma. Tot i això, el contribuent va recórrer la decisió, aportant les escriptures de l'herència i els documents de la compravenda que acreditaven que, lluny d'haver-se incrementat, el valor de l'immoble havia caigut.

El 16 de juliol el Suprem es pronunciarà sobre si les indemnitzacions addicionals per acomiadament improcedent, superiors al màxim que estableix l'ET, tenen cabuda amb les regles de joc espanyoles. L'informe de la Fiscalia del Suprem fa referència a la doctrina fixada pel TS: “Tal doctrina l'ha assegut a la STS del Ple, de 19-12-2024 rebutjant així la possibilitat que, per la via de l'article 10 del Conveni 158 de l'OIT, es pugui fixar una indemnització per acomiadament”. Matisa i subratlla que aquesta possibilitat està tancada “tret de casos excepcionals on concorrin altres elements que justifiquin una indemnització addicional per danys i perjudicis (ex. vulneració de drets fonamentals, discriminació, etc.), que anirien per una altra via legal i no com a complement a la indemnització per improcedència”.

El Ministeri d'Hisenda ha sotmès a audiència pública fins al 24 de juny l'Ordre que aprova el model per pagar el tribut, que fixa el mode de presentació (per via electrònica) i els terminis. Aquesta Ordre ministerial aprova tres models; el 240 perquè les companyies informin Hisenda quina entitat del grup serà l'encarregada de presentar la declaració informativa de l'impost; el model 241 per ja sí, presentar aquesta declaració informativa; i el 242 per a l'autoliquidació del gravamen. Un cop passat aquest primer any, els terminis canvien per a la resta dexercicis.

El 2024 es van signar un 60% menys de contractes de substitució per raons de conciliació que un any abans, 38.176 davant 94.244. Els canvis introduïts al RD-llei 1/2023 han derivat que les empreses usin molt menys els contractes bonificats. El Consell Econòmic i Social qüestiona que la nova regulació exclogui de l'incentiu a substitució, s'enfronti a dificultats d'accés a l'ocupació per qualsevol altre motiu diferent que creuen que altrament poden ser un obstacle a l'hora d'intentar beneficiar col·lectius que es veuen molt afectats per la desocupació.

El temps invertit a tornar a casa després de la visita a l'últim client no es considera temps de treball, segons el Tribunal Suprem. Aquesta ha de ser la regla general, llevat que ho hagin pactat així els treballadors amb l'ocupador o es compleixin certs requisits excepcionals, taxats per la justícia europea.L'admissió com a temps de treball del trajecte inicial “no és determinant per concloure que, també ho és l'invertit per desplaçar-se des de l'últim client al seu domicili en finalitzar la jornada”, ja que “no consten acreditats elements fàctics que determinin en quines condicions presten els seus serveis en anar i en tornar de la seva feina” i, alhora, no s'acrediten “raons excepcionals” que justifiquin l'alteració de la regla general.

Hisenda esgota els terminis per aprovar el model de liquidació del nou impost sobre el marge d'interessos i comissions de les entitats financeres, el primer pagament fraccionat del qual hauran d'abonar a partir de l'1 de juny. Fonts d'Hisenda han apuntat que l'ordre ministerial amb el model s'aprovarà aquest mateix mes -és a dir, que es publicarà al BOE al llarg d'aquesta setmana- una vegada que ja ha rebut els darrers informes consultius. L'ordre ministerial no només ha de concretar el formulari que hauran de presentar les entitats financeres, sinó també aclarir certs dubtes sobre la seva aplicació per a l'exercici 2024 suscitats en decaure els canvis introduïts a l'anomenat decret òmnibus el mes de gener passat.

El Govern, davant de l'allau de sol·licituds dels mutualistes demanant la devolució de l'IRPF (que puja a un cop de gairebé 1.000 milions per any per a l'Administració), va aprovar el desembre del 2024 una llei per tornar aquests pensionistes només un pagament per any. Segons el parer de l'associació, la decisió del Ministeri d'Hisenda vulnera drets fonamentals i principis constitucionals com ara la igualtat, la prohibició de l'arbitrarietat, la seguretat jurídica, la confiança legítima i la bona administració.

La DGT acaba amb els dubtes i confirma que l'assumpció del deute hipotecari pel comprador no genera un nou pagament de l'Impost sobre AJD. En concret, aclareix en una consulta vinculant que la subrogació del deutor hipotecari que es produeix en el context d'una compravenda d'un immoble no està subjecta a la quota gradual de la modalitat d'AJD de l'impost sobre transmissions patrimonials. Tal com conclou Tributs, "aquesta subrogació no produeix una inscripció diferent de la que origina la pròpia transmissió de l'immoble" i això "perquè s'entén que l'única operació inscribible és el canvi de titularitat el bé transmès que garanteix la hipoteca" ja que "no es veuria afectada la hipoteca en si mateixa considera.